La premsa oculta

És molt remarcable la importància que tenen a nivell espanyol els diaris gratuïts de gran tirada: 20 Minutos és el més llegit de tota la premsa, i els altres tres, Metro Directo, Que i ADN, ocupen els primers llocs. Però n’hi ha d’altres de molt més locals i alhora desconeguts que també resulten interessants perquè són un bon reflex del lloc on es publiquen.

Així, ens podem fixar en el cas del districte barceloní de Ciutat Vella, on podem trobar-nos, entre d’altres, amb les edicions catalanes de Wanafrica i Sí se puede així com El Raval i Masala. El primer periòdic (cap d’ells es publica cada dia) té com a fil conductor la immigració africana i combina el català amb el castellà. En certa manera sembla que vulgui ser la versió espanyola i gratuïta del African USA Today. El segon està més obert a la immigració en general, cosa que ja queda clara a la part inferior de la capçalera, on diu “El periódico de la integración”. És interessant el fet que aquesta setmana hagi aparegut un petit suplement centrat en la comunitat marroquina, ja que això implica una certa especialització en un grup humà tant heterogeni. És el que potser imita més els diaris tradicionals, amb unes seccions tant habituals com Opinión, España, Internacional o Cultura, i l’únic que inclou cartes al director. Està escrit quasi exclusivament en castellà, amb única notícia breu en català i una petita part en àrab en el suplement marroquí. Però, a banda, del número de pàgines, 24, coincideixen en tenir continguts força generals pel tipus de publicacions que són, i és per això que resulten molt més interessants d’analitzar els altres dos, que tenen un circuit de distribució (i per tant de lectors) més reduït i local.

El Raval va néixer el 1994 a partit del ja desaparegut Grup Humanista d’aquest barri, que ja estava operatiu deu anys abans, amb la intenció de donar a conèixer la realitat d’un barri en general molt maltractat en els mitjans de comunicació. No és casualitat que un dels titulars d’aquest novembre sigui “”Entre línies” estigmatitza el Raval”. En l’actualitat treballen sis persones i té una tirada de cinc mil exemplars. Si bé no amaguen la prostitució i el tràfic de drogues que fan tant mal al barri (és el tema d’una de les primeres notícies) està sobretot centrat en d’altres problemàtiques socials de menys repercussió mediàtica i en esdeveniments culturals que s’hi donen, amb la intenció última de ser útil als seus habitants. Al igual que l’altre periòdic, és mensual, alterna el català i el castellà, està obert a la participació ciutadana i es financia exclusivament d’anuncis de comerços locals, el que li dóna una total independència en el tractament informatiu. Masala és un terme hindi i urdu, dues de les principals llengües de la Índia, i, com es diu en petit a sobre d’una línia que separa la capçalera de la resta de la portada, és una barreja d’espècies, típica del subcontinent asiàtic. La idea de barreja no és nova, ja que un element essencial de les dues primeres publicacions analitzades era la immigració, així com la combinació d’idiomes (en el cas de Masala són tres: la part final està escrita en àrab), però aquí s’afegeix un element de reivindicació. A sota de la línia divisòria de que parlàvem posa: Periòdic d’informació, denúncia i crítica social a Ciutat Vella. Això ha estat des dels seus inicis, el 2001, com a conseqüència de la unió de diferents corrents ‘undergrounds’ i d’extrema esquerre, que més tard formarien altres publicacions de caire reivindicatiu com Directa, aquesta de pagament. La seva seu, anomenada El Lokal, està al carrer de la Cera i és un espai important per tots aquells que estiguin interessats en moviments contraculturals, ja que abunden llibres, revistes i altres periòdics en aquesta línia (per exemple, es pot trobar un pamflet de Partit Comunista Internacional). A l’actualitat treballen quatre persones i té una tirada de vuit mil exemplars. Per acabar, dir que presenta la curiositat de que es passen els fulls cap a la dreta, al contrari del que és habitual.

En conclusió, és interessant de conèixer aquells diaris del nostre entorn que, amb nivells de qualitat i de reivindicació diferents, ens resten ocults per la seva poca tirada: ens donen una visió alternativa i més propera de la realitat del nostre entorn, que en cap cas trobarem en uns grans mitjans dominats per uns grups mediàtics que pretenen arribar al conjunt de la població.