Una bona foto d'una bona exposició

L'exposició de World Press Photo que es pot veure en aquest moment al CCCB és una interessantíssima mostra no només de les millors fotos que s'han realitzat en l´últim any si no també d'aquells fets que han ocurregut durant l'any, molt d'ells desconeguts pel gran públic ja que no entren en els circuits mediàtics. La guanyadora fou un soldat ajagut i amb cara de deseperança en un moment de la guerra d'Afganistan, tot un símbol d'un conflicte tant problemàtic per les potències occidentals. Però de totes les imatges, premiades en alguna categoria, em va cridar l'atenció aquesta, de Carolyn Drake, que entrava dintre la categoria de Vida Quotidiana (Day Life). Les protagonistes no són pas les dues dones que es veuen a banda i banda, sinó la fulla esgrogeïda que porta la de l'esquerre, i la pregunta de perquè ho fa sorgeix a l'instant. El context pot aportar una solució: la fotografia va ser feta al sud-est d'Ucraïna, en una zona on després de la independència a principi dels 90 les mines, la gran i única font de riquesa, s'han anat tancant mentre la indústria ha seguit sent inexistent. Això ha generat una gran bossa de pobresa i atur. El lent caure d'una fulla pot simbolitzar perfectament totes aquestes societats que des de fa un temps va en caiguda lliure, i en general ens ha de fer recordar tots aquells llocs del món, més nombrosos dels que creiem, que en lenta caiguda han descendit fins a situacions insostenibles, trepitjats per una globalització que promet prosperitat als pobles. Aquesta capacitat de representar simbòlicament la realitat és el que fa gran a la fotografia i a tota aquella premsa que a través de la investigació ens mostra situacions tant desconegudes com interessants.