El 2007 ens va deixar un fet molt interessant: la campanya publicitària de 'The Dark Knight', el darrer film sobre el superheroi Batman, dirigida per Christopher Nolan. Tot pegat va començar amb l'anunci de que un fiscal del districte anomenat Harvey Dent es presentava. Però Harvey Dent és en realitat un destacat personatge tant del còmic com de la pel·lícula, i això va servir per crear un enginyós jocs de pistes emprant el màrqueting viral. Com que tot plegat està àmpliament comentat a Internet i no és l'objectiu central de la present entrada, crec que n'hi ha prou amb deixar un enllaç.
No fa gaire es va donar a Catalunya un altre cas similar: a finals d'agost apareixia un nou partit en l'escena catalana anomenat 'Entesa per Catalunya', "nacionalista, català i progressista" en paraules dels fundadors, els actors Àlex Casanovas i Santi Ibáñez. Van crear una pàgina web on fins i tot apareix un manifest i un acte de presentació amb tot de premsa convidada. Però tot plegat era una farsa: la realitat és que era una estratègia per promocionar una obra teatral amb contingut polític, que es va representar a mitjans de setembre a la Fira de Tàrrega. No tothom va entendre la jugada, i mitjans de la importància de l'Avui i el Periódico es van pensar que havia nascut un nou partit. La primera reacció és somriure per aquesta jugada, que sens dubte destil·la enginy (cal destacar que és obra de la companyia teatral Zitzània). Però la segona reflexió ja és més seriosa: si acceptem, com és prou evident, que l'aparició d'Internet ha democratitzat la informació però alhora ha convertit en molt porosa la frontera entre veritat i mentida (bàsica en l'exercicici del periodisme), és acceptable que es s'inventin notícies amb el sol objectiu de vendre un producte (en els casos citats, cultural)? En sintonia amb els temps que vivim, el periodisme està visquent un moment de certa confusió. En una entrevista amb el defensor del lector del diari El País, Miguel Larraya, aquest em va comentar que la xarxa està destruint les jerarquies que havien establert els mitjans de comunicació abans existents, basades, fonamentalment, en el prestigi. Ens arrisquem a no saber del cert què creuere i què no. Perquè, pensem per un moment, que molts productes apostessin pel mètode anterior. I que cada una d'aquestes notícies falses seria replicada mil vegades per un mitjà tant horitzontal com Internet, on les jerarquies són més laxes. Llavors esdevindria, crec jo, el caos informatiu total.
Al final com és evident, tot depèn de la capacitat dels receptors per saber discernir. Per molta auterregulació que existeixi, no podem confiar massa en la ètica publicitària. El que no ha de deixar de questinar-nos fins on tenen dret a arribar. Però en última instància, la pregunta és: està la societat preparada per enfronta-se a l'actualitat amb mirada crítica, amb ferma voluntat de voler separar la realitat del simulacre?
No fa gaire es va donar a Catalunya un altre cas similar: a finals d'agost apareixia un nou partit en l'escena catalana anomenat 'Entesa per Catalunya', "nacionalista, català i progressista" en paraules dels fundadors, els actors Àlex Casanovas i Santi Ibáñez. Van crear una pàgina web on fins i tot apareix un manifest i un acte de presentació amb tot de premsa convidada. Però tot plegat era una farsa: la realitat és que era una estratègia per promocionar una obra teatral amb contingut polític, que es va representar a mitjans de setembre a la Fira de Tàrrega. No tothom va entendre la jugada, i mitjans de la importància de l'Avui i el Periódico es van pensar que havia nascut un nou partit. La primera reacció és somriure per aquesta jugada, que sens dubte destil·la enginy (cal destacar que és obra de la companyia teatral Zitzània). Però la segona reflexió ja és més seriosa: si acceptem, com és prou evident, que l'aparició d'Internet ha democratitzat la informació però alhora ha convertit en molt porosa la frontera entre veritat i mentida (bàsica en l'exercicici del periodisme), és acceptable que es s'inventin notícies amb el sol objectiu de vendre un producte (en els casos citats, cultural)? En sintonia amb els temps que vivim, el periodisme està visquent un moment de certa confusió. En una entrevista amb el defensor del lector del diari El País, Miguel Larraya, aquest em va comentar que la xarxa està destruint les jerarquies que havien establert els mitjans de comunicació abans existents, basades, fonamentalment, en el prestigi. Ens arrisquem a no saber del cert què creuere i què no. Perquè, pensem per un moment, que molts productes apostessin pel mètode anterior. I que cada una d'aquestes notícies falses seria replicada mil vegades per un mitjà tant horitzontal com Internet, on les jerarquies són més laxes. Llavors esdevindria, crec jo, el caos informatiu total.
Al final com és evident, tot depèn de la capacitat dels receptors per saber discernir. Per molta auterregulació que existeixi, no podem confiar massa en la ètica publicitària. El que no ha de deixar de questinar-nos fins on tenen dret a arribar. Però en última instància, la pregunta és: està la societat preparada per enfronta-se a l'actualitat amb mirada crítica, amb ferma voluntat de voler separar la realitat del simulacre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada